dilluns, 14 de desembre del 2015
6 problemes sense resoldre del mètode científic
Enllaç al pdf: https://www.dropbox.com/s/96xpwzqi8uxg66v/Problemas%20sense%20resoldre%20del%20m%C3%A8tode%20cient%C3%ADfic%20Ramon%20Vila.pdf?dl=0
divendres, 4 de desembre del 2015
Correcció examen final naturals
Exercici 2.
En la part de l'explicació de com aconseguir la densitat d'un líquid, he dit que la diferència del pes d'una proveta buida amb la de una proveta amb líquid és la seva densitat, error, és el pes. Tampoc he determinat el volum i en la del gas no he determinat el pes.
Exercici 3.
El punt "e)" en que el resultat era 23000kg/m^3 està en blanc.
Exercici 4. El punt "a)" en que el resultat era 193000g està en blanc, en el punt "b)" falten les unitats de les xifres.
Exercici 5.
?
dimarts, 24 de novembre del 2015
Activitats de comprensió estats de la matèria
1. El full de paper és un sistema material, l'imant també, el butà també, la roca de magnetita també, el gust amarg és una propietat i el magnetisme també és una propietat.
2. Si mesurem les masses no, amb el volum tampoc, però amb la duresa i la conductivitat sí.
3. La propietat general que les diferència és la massa.
4. a) ...propietats
b) ...en el SI és el quilogram. El seu símbol és kg.
c) ...unitat de
5. No, perquè és massa petita, hi caben fins a 100.000 litres
6. El volum de la peça és 3 ml, ja que la diferència entre el volum inicial de l'aigua i el volum després de posar la peça a l'aigua és 3 ml.
7. 1.29 kg/m^3
8. Formula: v=m/d
5/50=0,1
La planxa de porexpan té un volum de 0,1.
9. d=m/v
8,1/3=2,7
La densitat de la peça és de 2,7g/ml, la peça és d'alumini
10. Perquè en el recipient, el gas està sotmès a una altre pressió que el fa líquid i en sortir, torna a estar en una pressió normal i per tant torna al seu estat gasós.
11. Tenen un volum fix, no tenen una forma fixa, són poc compressibles, es difonen o flueixen per si mateixos.
12.
a) Sí perquè es pot deformar.
b) No perquè la forma segueix sent la mateixa.
13. La opció "b)" és certa perquè tot sistema material ocupa un lloc (té volum).
La opció "c)" també és certa perquè tots oposen una duresa diferent i les seves característiques també són diferents.
14. a) La teoria cineticomolecular explica el comportament dels gasos, els sòlids i els líquids a partir del moviment de les seves partícules.
b) En els gasos, les partícules estàn molt disperses i les seves forces d'atracció són molt fortes.
15. El gas en els dos casos, per les raóns de la teoría cineticomolecular, lés seves partícules estàn sotmeses a forces d'atracció i repulsió.
16. La opció "a)" és falsa perquè es desinfla perquè l'aire va sortint poc a poc, l'opció "b)" és certa perquè amb l'escalfor les partícules es mouen més lluny i més rapidament, i per tant, a la llarga, el globus acaba petant.
dilluns, 23 de novembre del 2015
Pregunta mètode científic
Quines són les altres maneres, diferents del mètode científic, per justificar una observació? Posa'n dos exemples.
Demostrant-ho amb teoría i/o pràctica.
Raonant amb proves i fent-ho entendre.
Pràctica laboratori massa, volum i densitat
Aquestes són les mesures obtingudes fent la pràctica del laboratori
dissabte, 21 de novembre del 2015
divendres, 6 de novembre del 2015
Correcció examen
Prova A:
Tot bé
Prova B:
En el disseny del primer exercici està regular perque podrien ser quatre grups amb els mateixos animals perque si son tres no son els mateixos porcs.
2.
A) (a) suport universal
(B) placa de Petri
C) (a) corrosiu (b) contaminant (c) Gas
3. En alguns punts falta la mesura
4.
A) (a) 1:1, 1:3
(B) 3:1, 1:1
b) 1:3000
c) 850x
dissabte, 31 d’octubre del 2015
Activitat 2 ibook
Llegeix el text del marge.
— Fes una llista de totes les disciplines que s’hi esmenten.
Teoría (si), filosofía (no), història (no), política (no), biología (si), medicina (si), C. Socials econòmiques i psicològiques (si), fisica i química (si), matemàtiques (si).
• Ara, classifica-les segons que es puguin considerar ciències o no.
• Inclou les disciplines que has considerat científiques a la classificació que hem fet en aquest apartat.
—Segons l’autor, quina és la disciplina científica per excel·lència? Per què?
Les matemàtiques per que "donen veritats que, d’una banda, no són gaire trivials i, de l’altra, assoleixen l’ideal de veritat absoluta que el científic més exigent pugui desitjar."
dijous, 22 d’octubre del 2015
Límits de resolucións
El límit de resolució de l'ull humà és de 0,1mm
El límit de resolució del microscòpi òptic és de 200nm
I El límit de resolució del microscòpi digital és de 2nm
dijous, 15 d’octubre del 2015
Correcció examen
Prova A
A) 34,5·10^8mg · 1kg/1000000mg =3450kg
B) 90kg/h·1000m/1km·1h/3600s =25m/s
C) 3,6h·3600s/1h
D) 2,448·10^-4hm·100m/1hm =0,02448m
E) 75km/h·1000m/1km·1h/3600s =20,8333333...m/s
F) 12km/h·1000m/1km·1h/3600s =3,3333333...m/s
G) 2,5h i 15min
2,5h·3600s/1h = 9000s/x
15min·
H) 5·10^7mm·1m/1000mm =50000/1000 =5·10^4m
Prova B
A) 3,7·10^8mg·1kg/1000000mg =370kg =3,7·10^2kg
B) 120km/h·1000m/1km·1h/3600s =33,33333...m/s
C) 2,5h·3600s/1h =9000s
D) 1,167·10^-4hm·100m/1hm =0,01167m
E) 60km/h·1000m/1km·1h/3600s =16,6666...m/s
F) 15km/h·1h/3600s·1000m/1km =4,1666666...m/s
G) 0,5h i 45min = 0,5h·3600s/1h =1800s// 45min·60s/1min =2700s+1800s =4500s
H) 4·10^7mm·1m/1000mm =4·10^4m =40000m
divendres, 25 de setembre del 2015
Mesurar les coses
Exercicis pdf "Mesurar les coses"
1.- Esbrinar quins, com i quan es va arribar a definir les unitats bàsiques o fonamentals del sistema internacional i quina és la seva definició actual, utilitzades en les nostres mesures més corrents. Recordeu que n'hi ha set (metre, quilogram, segon, ampere, kelvin, candela i mol).
El metre: Originàriament definit com la milionèssima part de la distància desde l'equador de la Terra dins al pol Nord, però desde 1983 s'ha definit com la longitud del camí que recorre la llum en el buit en un interval de temps d'1/299 792 458 segons.
El quilogram: Aquest és definit com la massa del prototip internacional del quilogram, que es gairebé igual a la massa d'un litre d'aigua, és la unica mesura que encara es defineix en relació a un artefacte. Originalment, un quilogram es va definir com la massa d'un litre d'aigua pura a la temperatura de 4 graus Celsius i pressió atmosfèrica estàndard. Com que era poc pràctic, van cambiar la referència, i van agafar un prototip que assimilés la mida anterior com a referència de la mida actual del quilogram.
El segon: Es defineix com la duració de 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133. Pero històricament el segon es va definir com 1/86400 d'un dia solar mitjà.
L'ampere: Va ser anomenat així en honor a André Marie Ampère, que va ser considerat el pare de l'electromagnetisme. L'ampere és la mesura de la quantitat de càrrega elèctrica que passa per un punt en un circuit elèctric per unitat de temps amb 6.241 × 1018 electrons per segon.
El kelvin: A diferència de les altres mesures de temperatura, el kelvin no es refereix a un "grau", ni tampoc ha d'escriure's amb el símbol dels graus, es diu simplement "kelvin", el seu nom va ser en honor a William Thomson, a qui varen apodar "Lord Kelvin" i d'aqui ve el nom de la mesura, el 0 K es considera el zero absolut, ja que és a la temperatura mínima que es pot arribar, per calcular els kelvin només cal, en cas de passar de kelvin a graus °C restar 273 als kelvin que tinguem, i al revés.
La Candela: La Candela mesura l'intensitat lluminosa que emeten els cossos, s'escriu al costat d'una xifra com "cd", aproximadament, 1cd sería la lluminositat d'una espelma de cera senzilla, la seva definició tècnica sería "La candela és la intensitat lluminosa, en una direcció donada, d'una font de llum que emet radiació monocromàtica de freqüència 540×1012 Hz i que té una intensitat radiada d'1/683 watt per estereoradiant en la mateixa direcció".
El Mol: S'utilitza per comptar quantitats d'entitats elementals, un mol és la quantitat de matèria d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12, com a referència, 18ml d'aigua és un mol d'aigua, per tant una massa d'aigua de 18,013 g conté 1 mol de molècules H2O, però 2 mol d'àtoms d'hidrogen i 3 mol d'àtoms totals.
dimarts, 15 de setembre del 2015
Deures mètode científic
1.- Feu un esquema dels diferents passos que hem de fer per aplicar el mètode científic després de donar la teva definició del mètode científic
2.1.- Proposa un exemple que necessiti del mètode científic per la seva resolució. Després aplica’l passant per tots els passos. El pas del disseny experimental el tindràs que explicar de manera més estesa.
Posem que hi ha 3 llacs normals pero un d'ells es pot observar que està contaminat per una mica de àcid/radiació, però si ens posèssim a analitzar perquè pot ser que això passi veurem que poden ser diferents factors els que facin això, un d'ells podria ser que els ha passat per allà pluja àcida recentment o durant molt temps, però als altres llacs no els hi ha passat el mateix perque els tapaven uns arbres que hi havia a la vora, però evidentment això s'hauria de comentar per veure la opinió i el punt de vista dels demés, ja que podrien ser alguns altres factors els que haguèssin produït això.
2.2.- Passa a un company/a el teu exemple per que apliqui el mètode científic i que el/ella et passi el seu exemple per que apliquis el mètode científic.
El meu amic Ricard Amenós opina que pot estar contaminat perquè hi ha una fàbrica al costat del llac
3.- Quins són les altres maneres, diferents del mètode científic, per justificar una observació ? Posa dos exemples.
Doncs un exemple podria ser provant que el que dius és cert, amb proves, i un altre podria ser demostrant que es la única hipòtesi possible.
4.- Com hem parlat del llibre Las mil y una bases del ADN de Jorge Laborda seria bo que tinguessis una petita biografia de l’autor, que triguis un dels seus articles que surten al diari El País http://elpais.com/autor/jorge_laborda/a/ i fessis un petit comentari. L’article El caso de los sapos deformes no val, ja el hem vist a classe.
Jorge Laborda va ser biocientífic, divulgador i és el autor del blog "Quilo de Ciencia", a més de que també te un podcast.
Triaré l'article "Superratón anticáncer". És un article sobre el descobriment d'un ratolí de laboratori mascle que era inmune a les inieccións cancerígenes que li iniectaven, he de dir que van ensenyar aquest ratolí per la televisió fa uns mesos i s'ha de dir que aquest ratolí a part de ser ceg, no té pel, a no ser que es tracti d'un altre tipus, però tampoc tenía malaltíes. Ho trobo una gran oportunitat per investigar i evolucionar en la medicina, ja que si troben el perquè del que passa amb aquest animal, es podran solucionar bastants problemes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)